UN POC D'HISTÒRIA

La Biblioteca Municipal d’Algaida Gabriel Janer Manila és la biblioteca pública del municipi d’Algaida. Forma part de la Xarxa de Biblioteques del Consell de Mallorca. Està situada al casal Pere Capellà, al carrer des Cavallers núm. 22 de la vila d’Algaida. El nom de la biblioteca tributa homenatge a l’escriptor, pedagog i investigador algaidí Gabriel Janer Manila.

  

Història

Sala general de la Biblioteca Municipal Gabriel Janer Manila

La Biblioteca Municipal d'Algaida es va fundar l'any 1933, durant el període de la Segona República Espanyola. Com a passa prèvia, dia 22 d’agost de 1932 es constituí la Junta de la Biblioteca Municipal[1]. Foren elegits per a integrar-la: President: Pere Moragues Balaguer, metge; vice-president: Joan Bibiloni Cànoves, propietari; tresorer: Guillem Verger, metge; bibliotecari: Joan Galià Lleonart, mestre nacional; vocals: Antoni Mulet Gomila, batle; Magí Pou Garau, regidor; Gabriel Mulet Mulet, propietari; Maria Salvador, mestra; Miquel Noguera Rigo, comerciant; secretari; secretari: Pere Capellà Roca, en aquells moments estudiant i funcionari afecte a la Junta: Josep Balaguer Mulet.

 

Dia 25 de juliol de 1933, s’inaugurà oficialment amb un fons fundacional de 300 volums provinents Junta d'Intercanvi i Adquisició de Llibres per a Biblioteques Públiques del Govern Espanyol. Dos anys després, l’octubre de 1935, arribà un segon lot de 150 llibres. A partir de 1935 s’obrí un parèntesi de 15 anys en què la biblioteca romangué tancada al públic, que abraça la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la postguerra fins a 1950. Al llarg d’aquest període d’inactivitat, dia 4 de juny de 1938 es constituí una nova Junta de la Biblioteca d'Algaida que va substituir a la que hi havia abans de la insurrecció del general Franco. Va tenir com a principal objectiu exercir la censura de les obres que podien anar en contra de la Dictadura. En un primer avanç, es lliuraren tres obres a la comandància Militar de Balears: Proceso Histórico de la Constitución de la República de Jiménez de Asúa, El Estado de los soviets de Martin Ludwig Schlesinger i El fuego. Diario de una escuadra de Barbusse.

 

Posteriorment també s’esporgaren 18 títols més: Cartas a una señora sobre temas de Derecho Político, d'Ossorio y Gallardo; Entre naranjos i Los cuatro jinetes del apocalipsis de Blasco Ibáñez; La rebelión de las masas d'Ortega y Gasset; Doña Perfecta i Realidad. Novela en cinco jornadas de Pérez Galdós; Sonata de estío, Sonata de otoño i Tablado de marionetas de Valle-Inclán; El retrato de Dorian Grey de Wilde; Mario el encantador de Mann; Abajo las armas de Sutter; Los siete ahorcados d'Andreiev; Las noches blancas i Las almas muertas de Dostoievski; La sonata de Kreutzer de Tolstoi i Historia de la civilización española d'Altamira.

 

Fins a l’any 1950 no s’incorpora cap altra exemplar al fons. A partir d’aquesta data la Biblioteca es proveeix de llibres donats, en la seva gran part, per l'Oficina Tècnica del Servei Nacional de Lectura, organisme depenent del ministeri d'Educació Nacional. De 1950 fins a 1980 es registren un total de 1.735 llibres, fent un total de fons bibliogràfic, a dia 31 de desembre de 1980, de 2.212. A partir de finals de 1979, a instàncies del nou govern municipal democràtic, el fons bibliogràfic és sotmès a un exhaustiu inventari i es comencen les tasques de catalogació del materials. A l'any 1980 es registren els primers llibres en català i és oberta al públic en un horari regular d'ençà que s'integrà dins la Xarxa de Biblioteques de les Balears del Consell Interinsular, primer i, ja més darrerament, dins la Xarxa de Biblioteques de Mallorca del Consell de Mallorca.

 

A principis del 1995, la biblioteca es traslladà a unes noves dependències al casal Pere Capellà (casal de cultura inaugurat dia 16 de gener de 1995, coincidint amb les festes de sant Honorat, patró d’hivern d’Algaida) i s’incorporà al fons una secció d’audiovisuals.[4]

 

L’any 2017, es reformà la biblioteca i s’amplià amb una secció infantil separada físicament de la sala general. Amb aquesta actuació, també s’eliminaren totes les barreres arquitectòniques, es millorà l’eficiència energètica i es modernitzaren les instal·lacions.[5]

 

L’any 2021, es canvià el nom de la biblioteca per Biblioteca Municipal d’Algaida Gabriel Janer Manila, en reconeixement al escriptor, investigador i pedagog algaidí.

 

Edifici

De l’any 1933 al 1995 la biblioteca va estar situada a les dependències de la Casa de la Vila d’Algaida (C/ del Rei, 6). A partir de 1995 té la seu al casal Pere Capellà (C/ des Cavallers, 22) i comparteix espai amb l’auditori, la sala d’exposicions, les aules de formació, els serveis de Cultura i Joventut de l’Ajuntament, el Casal dels Joves d’Algaida, els estudis de Titoieta Ràdio i dependències destinades a les entitats socials, socioculturals i esportives del municipi.

 

Característiques

La Biblioteca Municipal d’Algaida Gabriel Janer Manila és un espai d’accés lliure i gratuït que té com a objectiu garantir l’accés a la cultura a tots els ciutadans, promocionar la lectura, conservar el patrimoni bibliogràfic fent especial esment al de contingut local, promoure les tecnologies de la informació i col·laborar amb els agents culturals i socials del municipi.

 

L’espai es divideix en dues parts diferenciades, ambdues dotades amb llocs de lectura i consulta: la sala general que conté el fons general, juvenil, audiovisual, premsa periòdica, Col·lecció Local, còmics per a adults i zona pública d’ordinadors i, llavors, la sala infantil que serva el fons infantil, audiovisuals, revistes i còmics per als més petits. Com a espais annexos disposa de l’auditori per a representacions de teatre, contacontes i reunions del Club de Lectura i les aules d’estudi.